10969 Berlin, Germany
web:www.juedisches-museum-berlin.de
Dintre d’una ciutat tan espectacular i amb tanta història recent, palpable entre les seves parets, com és Berlín, hi trobem el Jewish Museum (el Museu dels jueus), erigit com a homenatge a l’holocaust de la Segona Guerra Mundial.
Visitar aquest museu ens mostra els 2000 anys d’història dels jueus-alemanys, però el més frapant, personalment, s’hi troba a la primera planta del museu, en el que jo anomenaria museu dels sentits. Realment d’això tracta l’art, d’intentar representar quelcom, bé sigui mitjançant imatges, sons, matèria, etc., que desperti algun tipus de sentiment en l’observador. I puc dir en pròpia persona que ho aconsegueixen.
El que es vol fer percebre al visitant del museu és la sensació que van patir els jueus durant la seva persecució, emigració cap a d’altres destins, o bé el seu tancament en camps d’extermini. Inicialment és fàcil donar-se compte dels efectes òptics que hi ha als passadissos del museu, on et dóna la sensació que ets en un passadís molt estrany i on caminar-hi es fa complicat.
A continuació ve la primera de les experiències, que és la torre de l’Holocaust. Es tracta d’una cambra freda, completament fosca, amb forma de quadrilàter acabat en punxa i feta de formigó, que intenta reproduir com es sentien els empresonats en els camps de concentració. Realment ser-hi més de dos minuts crea una sensació de patiment i desorientació horrorosos.
La següent experiència que s’hi pot trobar és el jardí de l’exili. Aquest jardí és un quadrilàter situat a l’exterior de l’edifici que conté 49 (l’any de creació d’Israel) columnes de formigó buïdes i omplertes amb terra de Berlín, excepte la columna central que té terra de Jerusalem. Aquestes estan disposades en quadrícula, però amb la particularitat que el terra del jardí està inclinat seguint una diagonal, i els pilars són perpendiculars al terra, per tant, estan tallats paral.lelament respecte el terra, d’aquesta manera es crea una estranya sensació al passejar entre les 49 columnes. Aquesta “molèstia” era l’objectiu perseguit per l’arquitecte.
Visitar aquest museu ens mostra els 2000 anys d’història dels jueus-alemanys, però el més frapant, personalment, s’hi troba a la primera planta del museu, en el que jo anomenaria museu dels sentits. Realment d’això tracta l’art, d’intentar representar quelcom, bé sigui mitjançant imatges, sons, matèria, etc., que desperti algun tipus de sentiment en l’observador. I puc dir en pròpia persona que ho aconsegueixen.
El que es vol fer percebre al visitant del museu és la sensació que van patir els jueus durant la seva persecució, emigració cap a d’altres destins, o bé el seu tancament en camps d’extermini. Inicialment és fàcil donar-se compte dels efectes òptics que hi ha als passadissos del museu, on et dóna la sensació que ets en un passadís molt estrany i on caminar-hi es fa complicat.
A continuació ve la primera de les experiències, que és la torre de l’Holocaust. Es tracta d’una cambra freda, completament fosca, amb forma de quadrilàter acabat en punxa i feta de formigó, que intenta reproduir com es sentien els empresonats en els camps de concentració. Realment ser-hi més de dos minuts crea una sensació de patiment i desorientació horrorosos.
La següent experiència que s’hi pot trobar és el jardí de l’exili. Aquest jardí és un quadrilàter situat a l’exterior de l’edifici que conté 49 (l’any de creació d’Israel) columnes de formigó buïdes i omplertes amb terra de Berlín, excepte la columna central que té terra de Jerusalem. Aquestes estan disposades en quadrícula, però amb la particularitat que el terra del jardí està inclinat seguint una diagonal, i els pilars són perpendiculars al terra, per tant, estan tallats paral.lelament respecte el terra, d’aquesta manera es crea una estranya sensació al passejar entre les 49 columnes. Aquesta “molèstia” era l’objectiu perseguit per l’arquitecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada