PROVA BARCELONA!
Orientar-te a la barcelonina
Aquí no hi ha nord-sud-est-oest, sinó mar-muntanya-Besòs-Llobregat. Si algú et diu de quedar a Mallorca/Pau Claris “a la cantonada de baix”, no te’n refiïs ni un pèl.
Saber el perquè del bikini
Per què anomenem així l’entrepà de pernil i formatge? Pregunteu-ho a la sala Bikini: ells van adaptar el famós croque-monsieur francès. Tant d’èxit va tenir el sandvitx a la Barcelona dels cinquanta i seixanta que la gent volia a tot arreu “un entrepà com els que fan al Bikini”. D’aquí a demanar “un bikini” no hi havia més que un pas. Sala Bikini (Diagonal, 547; entrada: 15 €, consumició inclosa)
Quedar al Zurich
...i trobar-se si la gentada t’ho permet. És la cantonada més sol·licitada, especialment en època turística; és a dir, sempre. Davant del Zurich, estàtues vivents esperen el noviet o el col·lega que les retorni a la vida.
Zurich (Pl. Catalunya, 1).
Flors després d’una guerra
Res millor per a la vida de parella que una bona baralla seguida d’una fogosa reconciliació. Però el kit de supervivència del cònjuge penedit inclou un ram de flors. Si les paus arriben de matinada, no tindràs cap més opció que acostar-te al mercat de la Concepció, on un florista de guàrdia t’espera disposat a salvar la teva relació. Flors Navarro (València, 320), T. 93 207 36 61. Web: floristeriasnavarro.com
Reokupar el parc Güell
El pobre drac del parc Güell ha quedat ocult sota un núvol de turistes . És de bon barceloní reokupar el parc Güell i parlar en català una estoneta al drac, no fos cas que s’oblidés a quina ciutat viu.
Comprar un caganer
Per Nadal, posaràs un pessebre a casa teva… encara que només sigui per poder-hi plantificar el caganer que has comprat a la Fira de Santa Llúcia. Vés pensant com expliques una tradició tan escatològica a l’amic guiri que t’ha vingut a veure aquests dies. Fira de Santa Llúcia (pl. Nova, de primers de desembre a uns dies abans de Nadal).
Comptar oques
Les oques de la catedral són les inquilines permanents de la seu barcelonina. Com diu la tradició, són tretze, l’edat que tenia santa Eulàlia, copatrona de la ciutat, quan va ser sotmesa a martiri.
Catedral de Barcelona (pla de la Seu, s/n). T. 93 315 15 54.
Presumir de platja
…però no acostar-se gaire al mar. I és que Barcelona vivia d’esquena al mar fins als noranta, però avui les platges són un dels seus principals orgulls. Tot i això, és ben barceloní no acostar-s’hi mentre dius que no pots viure lluny del mar. Platges de Barcelona. Accessibles en metro: Barceloneta i Ciutadella-Vila Olímpica (L4).
Comprar música al carrer Tallers
Ni les descàrregues per Internet ni la FNAC han pogut amb un carrer que sembla fet per comprar-hi música. Si fa una pila d’anys els preus de Discos Castelló eren un reclam indiscutible, ara són les petites botigues que venen vinils de col·leccionista les que han donat nova vida al carrer.
Fer una ruta pels mercats
Una ruta pel mercat de l’Abaceria, el de Santa Caterina, el de la Barceloneta o el nou mercat de Sarrià (amb permís de la Boqueria) és imprescindible per conèixer la Barcelona més viva… i més fresca! Mercats de Barcelona. Fes-te el gai Gelosos del Chueca madrileny, aquí també vam inventar el nostre barrigayfriendly. Al Gaixample conviuen veïns de tota la vida i comerços dedicats al públic homosexual. Al barri burgès per excel·lència, ja fa temps que el gai ha deixat de ser el “raret” de l’escala. Discutir una dada a Lluís Permanyer ...i sortir-hi perdent. Admirem el cervell d’aquest cronista i el seu posat de senyor de Barcelona quan te’l creues passejant per la ciutat. Una òpera a la vida ...i al Liceu, per descomptat. Qui diu que és car? Compreu una entrada de cinquè pis on, abans de l’incendi, hi havia la millor acústica. Els experts diuen que, ara, la zona central del primer amfiteatre és ideal per percebre cada matís musical. Fer un rap a Cal Pinxo La Barceloneta és el nostre paradís del bronzo i la sobretaula. Vés a Cal Pinxo a menjar-te un d’aquells raps que Marisa Paredes recomanava aTodo sobre mi madre, d’Almodóvar. A tocar de la sorra de la platja, podem seguir enyorant els bars preolímpics. Diumenge a Sant Antoni Lletraferits, xavals que es venen els còmics i bojos dels cromos s’apleguen els diumenges al mercat de Sant Antoni. Si encara teniu una col·lecció incompleta d’El porqué de las cosas, aquí us solucionaran la vida. Fer una orxata a Sirvent L’orxateria Sirvent del carrer Parlament té una aureola mítica que fa que, cada estiu, s’ompli de gent que va a beure un got d’orxata o a comprar el fresquíssim líquid a litres. La casa va néixer els anys vint al costat del mercat de Santa Caterina, però es va traslladar el 1943. Baixar a la Rambla a comprar llibres per Sant Jordi …i penedir-se’n als deu minuts. Fer un tomb per la Rambla el dia del llibre i la rosa és una activitat tan imprescindible com esgotadora. L’any vinent, et dius, compraràs la rosa a Internet. Esmorzar al Pinotxo Si aconsegueixes travessar el núvol de turistes que fan fotos a l’entrada de la Boqueria i tens sort, potser aconseguiràs un dels mítics tamborets del Pinotxo, el bar més sol·licitat (amb perdó del Quim de la Boqueria) de tot el mercat de Sant Josep. No dubtis si el dia que hi aneu el Juanito Pinotxo té capipota. Guardar un record del 92 …però amagar-lo i negar que el tens. Conserves un trosset de la bandera olímpica o una corbata amb dibuixos de la Petra, però mai no reconeixeràs la teva condició de nostàlgic del 92 perquè fa més cool donar poca importància a aquell estiu en què vam ser el centre de món. Si la nostàlgia et pesa, et pots escapar al nou Museu Olímpic de Montjuïc. Inspira’t al Palau Les inquilines més conegudes del Palau de la Música, les muses que hi ha a l’hemicicle, estrenen vestuari: acabades de restaurar, els seus vestits han perdut el color xocolata que se’ls havia imposat per criteris presumptament estètics. Anar de concert a l’Apolo Antics salons de ball, com La Paloma, la Cibeles i la sala Apolo, es van reconvertir fa uns anys en modernes sales de concerts. De totes tres, però, només una, la sala Apolo, encara té les portes obertes amb sessions setmanals i una programació protagonitzada per l’electrònica, el pop i el rock independents. Saber on és la plaça del Tripi George Orwell va ser a Barcelona durant la guerra civil, fent guàrdia a l’observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, a la Rambla, (llegiu Homenatge a Barcelona). La ciutat, agraïda, li va dedicar una plaça de Ciutat Vella, però, ai las, ningú no la coneix com la plaça George Orwell sinó com la plaça “del Tripi” en homenatge a l’extravagant escultura de Leandre Cristòfol. Una v. o. als Verdi Sabates Camper, ulleres de pasta, bossa creuada, una samarreta maca i, d’ofici, dj., dissenyador, periodista, professor universitari o freak del cinema. No és que tots els espectadors vagin d’uniforme, però entre gent de tota mena, a la cua d’aquests cinemes trobareu uns quants personatges que coincidiran amb aquesta descripció i que han declarat la guerra al cinema doblat. Trobar una ganga als Encants Els Encants Vells són un dels mercats més antics d’Europa i algunes fonts el daten al segle xiv. Sempre a punt de ser traslladat, però eternament ancorat a les Glòries, el mercat de les puces barceloní és una caixa de tresors on podreu trobar una cadira Tonet o un interruptor de porcellana. Perdre’s pel Laberint d’Horta No s’hi val, a fer-se guiar des de la tribuna que hi ha al capdamunt de les escales. El parc del Laberint d’Horta és el resultat de l’enjardinament que va començar el 1791 Joan Antoni Desvalls, marquès de Llupià i Alfarràs. Els seus descendents van continuar el projecte i van crear un jardí romàntic. Deliciós. Saber-se de memòria la quadrícula de l’Eixample Còrsega, Rosselló, Provença, Mallorca, València, Aragó… I després? Si no ho sabeu, ja podeu agafar la Guia del ciutadà. I, si encara així, us quedeu en blanc, cues de pansa. Pau Claris, Roger de Llúria, Bruc, Girona… I després? Anar a Canaletes a celebrar una victòria del Barça La passió pel FC Barcelona arriba al deliri en les ocasions en què l’equip ens dóna una alegria en un partit decisiu. En aquests moments, mitja ciutat es troba a la font de Canaletes. És aleshores quan més que un club, el Barça és un sentiment ciutadà que, de vegades, també et trenca el cor. Escoltar Edith Piaf al Pastís Avui, la ciutat ja no parla francès, però encara queden alguns reductes de francofonia canalla com el Pastís, un local tan minúscul com veterà (seixanta anys), on el seu actual propietari, José Antonio de la Villa, s’encarrega de fer sonar Edith Piaf i altres veus de la chanson. Fer una absenta La nit barcelonina reuneix els locals més moderns i els més antics. Entre aquests últims, hi ha L’Almirall, el London i el Marsella. Tots tres són a Ciutat Vella i ofereixen la possibilitat de prendre’s una absenta mentre es deixa passejar la mirada per una decoració que també es van mirar els nostres avis. Compartir barra amb en Flavià El Raval Bar és un dels escenaris preferits dels teatreros d’aquesta ciutat. Si hi aneu, no serà estrany que acabeu compartint barra amb Carles Flavià, Pepe Rubianes (si para a Barcelona) o altra gent de vida bohèmia. Una nit al Teatre Grec És un dels recintes teatrals amb més màgia, encara que sovint un avió despistat interfereixi en un monòleg dramàtic. Al voltant d’aquest teatre ha nascut i crescut tot un senyor festival. El primer pet a L’Ovella Negra És una taberna en el sentit més clàssic de la paraula: s’hi pot fer un pica-pica o menjar-s’hi unes torrades, però l’especialitat de la casa són els gerres de sangria que, aquí, corren com l’aigua. El duro i altres jocs que tenen com a objectiu últim transitar els camins del coma etílic es practiquen amb profusió en un local on no hi ha ni disseny ni higiene hospitalària. Fer-se el cinèfil a Video Instan Encara que no s’hi trobi absolutament tot com diu la llegenda, aquest videoclub té una selecció de cinema que va des de les novetats dels darrers anys als clàssics de sempre. Si poses a prova el personal demanant-los una raresa cinèfila, et sorprendran. Mites de Barcelona Corre al teu videoclub i revisa títols barcelonins cent per cent: Ocaña, retrat intermitent i El gran Gato, totes dues de Ventura Pons, i La Moños, de Mireia Ros. És la millor manera d’acostar-te a tres personatges fonamentals en la mitologia de la Barcelona del segle xx i a dos cineastes que han fet de la ciutat el seu plató. Anar a veure Pepe Rubianes Ja fa anys que l’actor galaicocatalà és una presència habitual al Club Capitol de la Rambla amb el seu mític Rubianes, solamente. Ara, acaba de tornar-hi amb La sonrisa etíope. El cel de Barcelona Camil Fabra, marquès d’Alella, va fer construir un observatori astronòmic que, des que es va inaugurar el 1904, és part de l’skyline de la ciutat. Els mesos d’estiu s’hi organitzen sopars i s’hi observen les estrelles, i els diumenges, s’hi fan visites guiades. Seguir el rastre de l’antic ‘Xino’ Si encara rambleges, t’hauràs fixat en els profunds forats que tenen els llindars de pedra de les porteries número 22 i 24. Allà hi havia hagut uns populars meublés, on les prostitutes de la zona es plantaven a la porteria i, amb els seus monumentals talons, anaven creant d’any en any aquesta mena de modestos monuments a l’amor furtiu. Demanar un favor al Santet Al cementeri més antic de tota la ciutat, el del Poblenou, hi ha una tomba on mai no hi falten les flors: la de Francesc Canals i Ambrós, altrament dit el Santet. Aquest jove mort a finals del segle xix va dedicar la vida a ajudar els altres i la seva desaparició va causar tal commoció que els seus veïns van començar a demanar-li favors, un costum que encara segueix viu. Baixar a les clavegueres Una claveguera preparada per rebre visites et permet fer-se una idea de com és el subsòl sense haver de calçar-te unes botes altes ni trobar-te amb una rata a mig camí. Vés-hi amb amics (o enemics) perquè només accepten grups. Olorar els roserars de la Diagonal En un extrem de la Diagonal, hi ha un paradís botànic on, quan és temporada, s’hi troben els nassos més fins de tota la ciutat. I és que allà es poden olorar i veure una pila de varietats de roses dels cinc continents. Fer un suïs al Petritxol El carrer més dolç de la ciutat fa olor de xocolata desfeta. Va ser el primer carrer de vianants de la ciutat. A més, aquí va viure el dramaturg Àngel Guimerà i la soprano Montserrat Caballé hi havia tingut un estudi per assajar. Asseure’s a la trompa d’un mamut Una foto a la trompa de pedra del mamut del parc de la Ciutadella és imprescindible a qualsevol àlbum familiar. El mamut, obra de Miquel Dalmau, es va instal·lar al seu emplaçament el 1907, però mai no es va arribar a esculpir la bestiola que havia de fer-li companyia: un diplodocus. Comptar els ossos de la balena L’esquelet més famós de la ciutat és al sostre de del Museu de Ciències Naturals. És d’aquesta barcelonina honorària que va quedar varada a la platja de Llançà el 1863 i va estar en dipòsit a la Universitat de Barcelona, fins que va ser donada al Museu el 1917. Museu de Ciències Naturals (parc de la Ciutadella, s/n). T. 93 319 69 12. Pujar al tren de l’Oreneta Un tren dins d’un parc. Túnels, ponts, una autèntica estació i una col·lecció de màquines que van de les de vapor a les elèctriques, formen part d’una experiència de la qual, sovint, els mateixos pares gaudeixen tant o més que els nens. Caramels per Sant Medir La festa més dolça del calendari omple els carrers de Gràcia de cavalls i carrosses des de les quals els membres de les colles llencen una pluja de caramels. És imprescindible tornar a casa amb les butxaques plenes de dolços, encara que després els deixis oblidats i no en tastis ni un. Baixar a la cripta de Santa Eulàlia Sota l’altar major de la catedral, hi ha la cripta amb el sepulcre de Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat. Les seves restes estaven dipositades a Santa Maria del Mar, però el 1339 van ser traslladades a la seu i se’ls hi va esculpir un sepulcre amb escenes de la seva vida i martiri. Viatjar en l’avió del Tibidabo. El primer viatge en avió d’un bon barceloní no el porta enlloc, però li proporciona una experiència que, diuen, marca caràcter i manté la fama davant d’altres atraccions més modernes. El poder de la nostàlgia. Tenir el mapa del metro al cap Saps dir, sense mirar, amb quines altres línies té connexió la L3 a la Diagonal? Quina línia de metro arriba a Badalona? Quantes línies passen per la Sagrada Família? Si has contestat les tres preguntes sense pensar-t’ho gaire, ets barceloní de soca-rel. Si no, corre a aconseguir un mapa que, en el futur, si les obres ho permeten, s’ampliarà amb la L9 i la L10. Novel·lar la ciutat La ciutat també és matèria narrativa, des d’alguns capítols del Quixot alDiari d’un lladre, de Jean Genet, passant, és clar, per Vida privada, de Sagarra, i La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, totes dues recentment reeditades. Veure néixer el Cacaolat El popular batut de llet i cacau va néixer al cor de Ciutat Vella, a una granja de tota la vida on encara serveixen Cacaolat, a més d’altres moltes i delicioses especialitats. Els Viader també van servir per primera vegada a la ciutat productes com el iogurt o la llet condensada. Granja Viader (Xuclà, 4-6). T. 93 318 34 86. Santificar Gaudí… …sobre totes les coses, si més no perquè el bon home ens ha fet guanyar una pila de duros gràcies als turisme. Sense Gaudí, no hi hauria japonesos al carrer i un cafè a la Rambla valdria els vuitanta cèntims de ZP. De còctel al Boadas Un gran clàssic. Mireu la carta, deixeu-vos aconsellar per la Maria Dolors Boadas i extasieu-vos veient el professional de torn fent anar la coctelera i recordant els temps en què Antonio Machín freqüentava la casa. Boadas (Tallers, 1). T. 93 318 88 26. Nit de Reis a la Gran Via Els qui s’han passat els dies previs a la nit de Reis treballant intensament (que no són pocs) tenen una última oportunitat per comprar regals a la Fira de Reis de la Gran Via, que obre tota la nit, com si fos una mena de botiga de conveniència per a ús exclusiu de Melcior, Gaspar i Baltasar. Fer les corbes de la Rabassada Un dels esports més habituals entre els adolescents ha estat durant molt de temps aconseguir una moto, com més sorollosa millor, i fer les corbes de la carretera que porta fins al Tibidabo i Sant Cugat. No és un costum innocent, només cal veure les xifres d’accidents, però encara són molts els motoristes que troben en aquesta carretera l’espai adient per provar una moto nova. Sigueu prudents. La vista de Muntaner Lleva’t d’hora un dia clar, diumenge si pot ser, i gaudeix de l’experiència de mirar el mar des de la part superior de Muntaner, veient com l’asfalt traça un camí que comunica mar i muntanya. Visitar la ‘Dama del Paraigua’ Deu ser l’única dona de la ciutat que porta la pluja incorporada, ja que, en aquesta font, l’aigua raja de les barnilles del paraigua. Fa uns anys, era un símbol de Barcelona, però les noves generacions tiren més cap a la torre Agbar. Per desgràcia, l’única manera de veure la Dama és entrar al Zoo pagant l’entrada. Fer una truita al Flash Flash Aquesta truiteria es conserva igual que quan va obrir, als anys setanta. La decoració, més pop que el dormitori d’Andy Warhol, ha sobreviscut als anys admirablement. Fa temps, va ser punt de trobada de la gauche divine, però avui dia la segueixen visitant un munt d’anònims que es deleixen per les truites i per l’hamburguesa de la casa, la recepta de la qual, ho sentim, és secreta. Flash Flash (la Granada del Penedès, 25). T. 93 237 09 90 Fer la creu al carrer de les Mosques Al Born hi ha un carrer que passa per ser el més estret de la ciutat. De fet, es pot tocar a la vegada les cases de tots dos costats amb els braços oberts. El nom, que s’utilitzava ja el 1441, és d’origen popular i es creu que es referia a l’acumulació d’escombraries. Passar-se per Casa Leopoldo Fundada el 1929 i amb una decoració farcida de rajoles, quadres i fotografies dedicades, Casa Leopoldo està gestionada per la néta del fundador, Rosa Gil, que va créixer immersa en la cultura taurina i es va enamorar d’un torero portuguès que, anys després, va morir a la plaça. Imprescindibles la cua de bou, el pa amb tomàquet i les tertúlies. Casa Leopoldo (Sant Rafael, 24). T. 93 441 30 14. Nadal passat per aigua Cada any per Nadal, un munt de valents es troben al final de la Rambla per participar en la Copa Nadal, una travessia nedant per les aigües del port. Les aigües no conviden gaire al bany, però això no ha espantat els participants d’una prova que ja ha arribat a l’edició número 98. Travessia Nedant del Port de Barcelona. Nadal passat per aigua …i viure la ciutat amb la màxima passió. Barcelona > Prova Barcelona!
Més informació: bcn.cat/mercatsmunicipals
Gran Teatre del Liceu (la Rambla, 51-59). T. 93 485 99 00.
Cal Pinxo-Platja (Baluard, 124). T. 93 221 50 28.
Mercat de Sant Antoni (Comte d’Urgell, 1). Diumenges, de 8 a 14 h.
Orxateria Sirvent (Parlament, 56). T. 93 441 27 20.
Sant Jordi (23 d’abril).
Mercat de la Boqueria, parades 466-470. T. 93 317 17 31.
Museu Olímpic i de l’Esport (av. de l’Estadi, 60). T. 93 292 53 79.
Palau de la Música Catalana (Palau de la Música, 4-6). T. 902 442 882.
Sala Apolo (Nou de la Rambla, 113). T. 93 441 40 01.
Verdi (Verdi, 32) / Verdi Park (Torrijos, 49). T. 93 238 79 90.
Mercat Fira de Bellcaire-Encants Vells (pl. de les Glòries).
Dilluns, dimecres, divendres i dissabtes, a partir de les 9 h. T. 93 246 30 30.
Parc del Laberint (Germans Desvalls / pg. Castanyers).
Web: bcn.cat/parcsijardins
Pastís (Santa Mònica, 4). T. 93 318 79 80.
L’Almirall (Joaquim Costa, 33), London bar (Nou de la Rambla, 34), Marsella (Sant Pau, 65).
Raval (Doctor Dou, 19). T. 93 302 41 33.
Teatre Grec (pg. de Santa Madrona, 36)
L’Ovella Negra (Sitges, 5). T. 93 317 10 87.
Video Instan (Enric Granados, 30). T. 93 453 00 00 i 93 323 40 04.
La sonrisa etíope. Club Capitol (la Rambla, 138). T. 93 412 20 38.
Observatori Fabra (ctra. de l’Observatori Fabra, 1).
Web: observatorifabra.com
La Rambla, 22 i 24
Cementiri del Poblenou (Taulat, 2). T. 93 484 19 99.
Museu del Clavegueram (pg. de Sant Joan, 98). T. 93 291 40 51 (cal reservar, trucant de dilluns a divendres, de 13 a 14.30 h.).
Parc de Cervantes (av. Diagonal, 706).
Mamut (parc de la Ciutadella).
Tren del Parc de l’Oreneta (Montevideo, 45).
Informació i reserves: T. 629 64 23 48.
Sant Medir (barri de Gràcia). 3 de març.
Cripta de Santa Eulàlia. Catedral de Barcelona (pla de la Seu, s/n). T 93 315 15 54.
Parc d’Atraccions del Tibidabo (pl. del Tibidabo, 3-4). T. 93 211 79 42.
Web: tibidabo.es
Casa-Museu Gaudí (parc Güell). T. 93 219 38 11
Fira de Reis (Gran Via, entre Entença i Muntaner). Primers de gener.
Dama del Paraigua (recinte del Parc Zoològic. Parc de la Ciutadella)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada