Tot i que els romans utilitzaven una desena de pedreres, la més famosa de Tarraco va ser la del Mèdol, sobretot per la seva espectacularitat. Se’n van extreure uns 50.000 metres cúbics de pedra calcària del miocè i era de colors daurats i fossilitzada, en gran part.
Una de les matèries primes per a la construcció més utilitzades durant l’època romana va ser la pedra. Les principals pedreres tarragonines van ser destinades majoritàriament a l’explotació de pedra calcària, de manera que així van poder ser construïts molts dels monuments que encara avui dia conservem.
Tot i que es coneixen una desena de pedreres, la més famosa de Tarraco va ser la del Mèdol, sobretot per la seva espectacularitat. Se’n van extreure uns 50.000 metres cúbics de pedra calcària del miocè i era de colors daurats i fossilitzada, en gran part.
Per arribar a la zona i poder comprovar la realitat monumental de l’espai cal saber que aquesta es troba a uns 6 quilòmetres de Tarragona, a prop del traçat de l’antiga Via Augusta. Per això s’hi pot arribar des de l’autopista AP-7 en direcció sud. Des de la N-340, a partir de la rotonda de La Móra, s’ha de creuar l’autopista i continuar a peu uns 5 minuts en direcció Tarragona.
L’element més emblemàtic del conjunt arqueològic és l’anomenada “agulla del Mèdol” d’uns 16 metres d’alçada. La funció principal d’aquesta agulla ha estat fer de testimoni per indicar el nivell original de la pedra extreta.
El Clot del Mèdol reuneix unes condicions acústiques especials que van ser aprofitades durant les primeres dècades del segle XX per a celebrar-hi concerts i audicions.
Un altre atractiu del Mèdol és la riquesa ecològica i l’apreciable vegetació amb la que s’aconsegueix un contrast amb els colors de les diferents tonalitats dels talls de pedra.
De pedreres n’hi va haver de dos tipus: a cel obert o bé en galeries subterrànies. El Mèdol va ser una de les de la primera classificació, com la gran majoria. En aquest cas, el primer que es feia era desforestar l’espai per a poder-hi fer les extraccions. Després s’aplanava la superfície de la pedra i es creava un esglaó per on poder començar l’explotació.
En algunes de les parets s’hi pot observar el sistema d’extracció de carreus. D’aquesta manera s’ha comprovat que es marcava el contorn del bloc i s’aprofitaven les ranures per excavar en profunditat fins a l’alçada de l’extracció que es desitjava. Un cop aconseguit, s’acabava de polir fins a poder-lo deixar en les mesures que es desitjaven i llavors es transportava.
El trasllat dels blocs cap a la ciutat es feia o bé mitjançant carros, per la Via Augusta o bé en vaixells. Una vegada al lloc de destinació es col·locaven a l’edificació i se’ls acabava de repicar per donar-los la forma definitiva.
Descarregar:
material: www.tinet.cat
Ciutats: Tarragona > Cantera romana del Mèdol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada