RUTA ROMANA
Introducció
L’objectiu d’aquesta ruta romana és donar a conèixer la història de Tarragona mitjançant els seus monuments principals conservats d’aquella època, moment d’esplendor màxima de la ciutat, que va aconseguir el desembre de l’any 2000 la declaració de Patrimoni Mundial per la UNESCO pel conjunt arqueològic romà de Tàrraco.
Història
Tarragona entra a la història amb els romans, tot i que al segle V a. C. ja existia un poblat ibèric. En el marc de la segona guerra púnica, l’any 218 a. C., Cneu Corneli Escipió va desembarcar a Tarragona i va establir una guarnició que acabaria esdevenint, amb el temps, la principal base militar de la Hispània. Des d’allí es va conquerir la Península Ibèrica durant els 200 anys següents i la civilització llatina va penetrar per tota la Hispània.
Al segle II a. C. s’estructurà també la ciutat, amb la construcció de la muralla i la definició de la xarxa de carrers. La seva importància va anar creixent durant els segles II i I a. C., amb l’arribada de nous pobladors. Va rebre el títol de colònia de mans de Juli Cèsar, probablement l’any 45 a. C. Els anys 26-25 a. C. l’emperador August hi va residir, va dirigir les lluites contra càntabres i asturs i va governar l’Imperi, per primera vegada, des de fora de la mateixa Roma. En aquesta època es produeixen noves transformacions urbanístiques, entre les quals destaquen la reforma de la xarxa viària, la construcció del teatre i l’erecció de l’altar testimoniat per les fonts clàssiques. Als segles I i II d. C. Tàrraco, com a capital de la província de la Hispània citerior -la més gran de l’Imperi, que comprenia més de mitja Península Ibèrica-, va assolir una gran importància i la màxima expansió urbana. La ciutat es va omplir de monuments: el fòrum fou ampliat, es construïren termes públiques i l’amfiteatre. A més, a l’acròpoli es va edificar el complex arquitectònic grandiós del fòrum provincial i del circ. També es va construir el famós temple d’August, del qual parla Tàcit, que va servir d’exemple per a totes les províncies de l’Imperi i que fou restaurat per l’emperador Adrià en la visita que va fer els anys 122/123 d. C.
L’any 259 foren martiritzats a l’amfiteatre el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Consta que ja existia una comunitat cristiana ben organitzada. La crisi del segle III va afectar Tàrraco i es constaten incendis, tant a la capital com a algunes vil·les del camp. La ciutat es va recuperar lentament durant els segles IV i V, però algunes zones van quedar definitivament abandonades. D’aquesta època hi ha monuments notables, com la vil·la tardoromana de Centcelles i la necròpolis paleocristiana amb les dues basíliques. És un moment en què el poder del bisbe de Tarragona, com a primat d’Hispània, assoleix un paper predominant.
La importància de Tàrraco ha quedat reflectida en els monuments que la història ha llegat. El temps, i sobretot l’evolució de la pròpia Tarragona, n’han propiciat la desaparició de molts. En els darrers anys, però, es treballa en la seva revalorització per mostrar-los al públic, conscients de la seva importància.
L’objectiu d’aquesta ruta romana és donar a conèixer la història de Tarragona mitjançant els seus monuments principals conservats d’aquella època, moment d’esplendor màxima de la ciutat, que va aconseguir el desembre de l’any 2000 la declaració de Patrimoni Mundial per la UNESCO pel conjunt arqueològic romà de Tàrraco.
Història
Tarragona entra a la història amb els romans, tot i que al segle V a. C. ja existia un poblat ibèric. En el marc de la segona guerra púnica, l’any 218 a. C., Cneu Corneli Escipió va desembarcar a Tarragona i va establir una guarnició que acabaria esdevenint, amb el temps, la principal base militar de la Hispània. Des d’allí es va conquerir la Península Ibèrica durant els 200 anys següents i la civilització llatina va penetrar per tota la Hispània.
Al segle II a. C. s’estructurà també la ciutat, amb la construcció de la muralla i la definició de la xarxa de carrers. La seva importància va anar creixent durant els segles II i I a. C., amb l’arribada de nous pobladors. Va rebre el títol de colònia de mans de Juli Cèsar, probablement l’any 45 a. C. Els anys 26-25 a. C. l’emperador August hi va residir, va dirigir les lluites contra càntabres i asturs i va governar l’Imperi, per primera vegada, des de fora de la mateixa Roma. En aquesta època es produeixen noves transformacions urbanístiques, entre les quals destaquen la reforma de la xarxa viària, la construcció del teatre i l’erecció de l’altar testimoniat per les fonts clàssiques. Als segles I i II d. C. Tàrraco, com a capital de la província de la Hispània citerior -la més gran de l’Imperi, que comprenia més de mitja Península Ibèrica-, va assolir una gran importància i la màxima expansió urbana. La ciutat es va omplir de monuments: el fòrum fou ampliat, es construïren termes públiques i l’amfiteatre. A més, a l’acròpoli es va edificar el complex arquitectònic grandiós del fòrum provincial i del circ. També es va construir el famós temple d’August, del qual parla Tàcit, que va servir d’exemple per a totes les províncies de l’Imperi i que fou restaurat per l’emperador Adrià en la visita que va fer els anys 122/123 d. C.
L’any 259 foren martiritzats a l’amfiteatre el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Consta que ja existia una comunitat cristiana ben organitzada. La crisi del segle III va afectar Tàrraco i es constaten incendis, tant a la capital com a algunes vil·les del camp. La ciutat es va recuperar lentament durant els segles IV i V, però algunes zones van quedar definitivament abandonades. D’aquesta època hi ha monuments notables, com la vil·la tardoromana de Centcelles i la necròpolis paleocristiana amb les dues basíliques. És un moment en què el poder del bisbe de Tarragona, com a primat d’Hispània, assoleix un paper predominant.
La importància de Tàrraco ha quedat reflectida en els monuments que la història ha llegat. El temps, i sobretot l’evolució de la pròpia Tarragona, n’han propiciat la desaparició de molts. En els darrers anys, però, es treballa en la seva revalorització per mostrar-los al públic, conscients de la seva importància.
Text extret de: www.tarragonaturisme.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada